El pintor Joaquim Mir

Josep Pla volia fer amb Joaquim Mir igual como va fer amb Manolo: parlar-hi un parell de mesos i fer un llibre viu i ple de notes personals. La mort del pintor no lhi va permetre, però de tota manera Josep Pla va fer el llibre que volia sobre Mir: un llibre viu i personal, ple danècdotes que passen a categoria, basat en el record damics i familiars del pintor. Pla recorre la trajectòria del pintor seguint el fil cronològic: els primers anys de la seva vida, el descobriment de la vocació, els dubtes, lanada a Mallorca, a la Calobra, fins als anys de Vilanova i ladquisició dun ofici únic que l`ha convertit en un dels pintors més importants de Catalunya. No cal dir que lestil de Pla és el de sempre, el del Pla sensible i irònic, àcid i penetrant, que carrega cada frase amb un moviment inesperat o un adjectiu inèdit, un Pla incapaç d'avorrir que sap veure sempre el detall just. El millor Pla, doncs.